PAU

Aquest infant és diu PAU. Té 4 anys recient complerts del dia 23 de Febrer.                                             

Conclusió de l'activitat 8

Al llegir els comentaris que m'han deixat les meves companyes/ys no canviare cap cpsa ja que tot s'asembla bastant al seu.

ACTIVITAT 5. la construcció de l'espai i del temps

L'evolució de l'estructuració de l'espai

És desenvolupa en 4 fases:

    1.   De 0 a 4 mesos

El nadó sembla que el món exterior tant sols tingui percepcions sensorials parcials, instantànies que no es diferencien. Aquests espais sensorials reposen essencialment sobre les pràctiques maternes. El nadó respon amb els somriures, mirada, crits o plors.

El món del nadó és un espai per a veure, per a sentir, per a succionar, per a tocar... Aquests espais no estan lligats entre ells.

L'espai visual correspon a les impressions visuals del moment.

L'espai tàctil està constituït pels estímuls que el nadó rep a través de la pell quan toca i és toca. La boca amb l'experiència de la mamada és molt activa en la percepció de l'espai.

L'olfacte molt desenvolupat en el nadó li permet descobrir espais olfactius ja familiars. 

    2.   De 4 mesos a 2 anys  

L'evolució postura-motricitat que porta l'infant des de la posició estirada a la marxa autònoma, del reflex de grasping a la coordinació visio-manual, participa en la construcció de l'espai, que de difús, sensorial, trosseja i lligat al moment present, passa poc a poc a convertir-se en un espai diferenciat i permanent. Les percepcions que té l'infant de l'espai estan directament lligades a les seves pròpies experiències, les manipulacions, les accions.

Entre els 4 i els 9 mesos es troba en l'estadi de la tensió de les coses vistes. Les noves adquisicions perceptives que marquen aquest període són:

• La constància de les formes
• La constància de les mides

Cap als 9 mesos comença la construcció de la permanència de l'objecte: L'infant busca l'objecte que acaba de desaparèixer davant seu. Als 18 o 24 mesos és quant l'infant adquireix la representació del desplaçament invisible de l'objecte.

Entre els 9 i els 12 mesos el seu interès es centra en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga.

Amb l'autonomia de la locomoció, l'infant amplia les possibilitats d'exploració de l'espai, distingeix l'espai proper i llunya i percep la distància. El seu interès per les relacions dels objectes augmenta. Multiplica els desplaçament de les seves joguines. Busca activament l'objecte que ha desaparegut. L'espai en el qual evoluciona l'infant d'aquest període és un espai depenent de l'acció.

    3.   De 2 a 7 anys 

És el pas de l'espai perceptiu a l'espai representatiu. L'infant descobreix l'espai establint relacions topològiques. Situarà les posicions dels objectes en relació a ell mateix.

    4.   Després dels 7 anys

L'infant accedeix a l'espai representatiu, deixarà de percebre l'espai en funció de la seva pròpia posició i podrà considerar les relacions dels objectes enre ells establint relacions projectives.

La construcció del temps

L'espai i el temps constitueixen un tot indissociable que tant sols es pot aïllar mitjançant l'abstracció.

L’estructuració temporal permet a l'ésser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana, i comunicar amb el món en el que viu. La percepció intel·lectual del temps té el seu origen en la vivència corporal del temps que l'infant realitza des que neix.

La vivència del temps està molt lligat a la vivència de l'espai, ja que el temps és la durada que separa dues percepcions espacials successives.

És un concepte molt abstracte, la construcció del temps no es percep pels sentits, no es veu ni es toca.

Tant sols els perceben els moviments, les accions, la velocitat, el ritme, els fets.

El temps és duració, ordre i successió de les coses, fets...

L’estructuració temporal és l'organització que permet a l'ésser humà incriure els seus actes, la seva vida, la seva història en un moviment continu.

Les característiques del temps

1.      L’ordre i la successió

El temps s’organitza en una continuïtat lineal, orientada al devenir,a la transformació, on res no s’atura. És la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció ordenada. És a través de la repetició regular de les accions que l’infant memoritzarà i percebrà el moviment temporal, d’aquí la importància d’una vida regular per als petits infants.

2.      La durada

La durada és el temps que passa entre el principi i el final d’una acció,d’una activitat, d’un esdeveniment. Per a l’infant la durada no és una dada abstracta. El temps és codifica per la durada: hora, minut, dia, etc.

3.      L’interval

L’interval és la durada limitada entre dos activitats, entre dos punts definits. Aquesta noció comporta una idea de repòs, de pausa, d’espera.

4.      La irreversibilitat

La irreversibilitat del temps ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s’inscriuen la vida i la mort.

És a partir de la vivència quotidiana que l’infant aprèn a desenvolupar l’experiència del temps que passa i no torna mai més. Però també aprèn que vindrà un temps que encara no és present en el que continuarà desenvolupant-se. Percep i integra la noció d’edat, de jove, de vell de massa aviat, de massa tard.

5.      La velocitat

La velocitat és el temps que dura el recorregut d’un espai, per realitzar una acció.

6.      La periodicitat

Apareix amb tots els esdeveniments, siguin còsmics o culturals, es repeteixen regularment i creen senyals marques, en el curs d’aquest moviment infinit.

7.      El ritme

Tots els ritmes que bressolen l’infant, fins i tot abans del naixement – tant els seus propis ritmes, com els que pertanyen a la mare, o els del batec cardíac o els de la vetlla i el repòsconstitueixen les primes integracions sensorials del temps. Des del naixement, el nadó disposa de conductes rítmiques i d’una motricitat rítmica pròpia. Cap als dos anys, l’infant acompanya espontàniament una música amb moviments del seu cos. 

Evolució de l’estructuració del temps

La consciència del temps no és innata, és el resultat d’una construcció que s’elabora durant la infància. Es poden distingir tres classes de temps:

1.      El temps biològic

Tot a la natura té un ritme. Del cosmos a la cèl·lula, tot vibra segons ritmes.

Nombrosos ritmes animen el cos humà. La freqüència d’aquests ritmes naturals que regulen la vida dels diferents òrgans pot anar de la fracció de segon a moltes hores.

Alguns d’aquests ritmes reben influències educatives, adaptacions socials o es modifiquen per l’esforç físic i les emocions.

Un aspecte important a tenir en compte és que cada persona te el seu propi ritme que es manifesta en les activitats que realitza. Cal posar molta cura a no voler fer córrer massa als infants, els adults, hauríem de respectar, en lo possible, els diferents ritmes.

El ritme és el concepte relacionat bàsicament amb la percepció i amb l’organització del temps. El podem definir com la protecció de temps entre diversos son o moviments repetits.

Mitjançant els exercicis rítmics, es treballen diferents elements del temps i de les seves relacions. Les activitats rítmiques desenvolupen els processos d’inhibició en el nen. El ritme també afavoreix els processos d’atenció.

2.       El temps subjectiu o psicològic

La construcció de la idea del temps s’impregna d’afectivitat conscient i inconscient, donant-li una percepció imaginària i creant relacions específiques, incloent-hi les patològiques amb el temps.

Les primeres nocions del temps tenen en el seu origen en l’associació entre les necessitats internes, les sensacions emocionals, tòniques i les respostes aportades per l’entorn. La percepció de la durada del temps és subjectiva i aquesta està estretament lligada ala noció de plaer i desplaer.

3.       El temps objectiu

A totes les civilitzacions i cultures trobem un sistema de referència temporal apte per a regular les activitats quotidianes, per a situar els esdeveniments passats o programar els futurs. El temps es divideix en unitats codificades segons la durada.

El temps objectius intervé com a principi de la realitat imposant els seus límits però també oferint la possibilitat de projectar el futur.

L’estructuració del temps es realitza en tres nivells:

1.      La frase sensoriomotora entre 0 i 2 anys.

Per al nadó, l’existència del temps està assimilada als ritmes interns del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la de malestar o benestar.

La regularitat de les activitats, de la cura que es prodiga als infants, afavoreix la memòria, la localització, el descobriment i la integració del temps.

2.      La fase representativa

És la capacitat d’organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L’infant adquireix la capacitat d’estructurar objectivament el temps a partir del 7 o 8 anys.

Entre 2 i 7 anys

En aquest període es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al temps objectiu.

3.      A partir dels 7 anys

L’infant comença a situar-se en el temps objectiu. Comença a poder organitzar les seves accions en aquest temps objectiu. Aprèn els dies de la setmana i algunes dates del calendari, els mesos de l’any i a llegit l’hora.

ACTIVITAT 8: "OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL" (INDIVIDUAL)

En aquesta imatge podem observar a l'infant en una posició aseguda. El nen manté el cap per si sol, es pot inclinar sense ajuda i no es recolza amb les mans, pertant té un equilibri estàtic. L'infant està assegut davant d'un ordinador i es mostra feliç ja que li podem veure un somriure. Podem veure que el su to muscular es bo. En el tema de la prensió podem veure que és bona (pinça superior i inferior) ja que l'infant esta monejant amb els dits el teclat de l'ordinador. Pel que fa la lateralitat crec que no està definida en aquesta edat encara que podem veure que manipula l'ordinador amb la ma dreta. L'infant mira directament a l'ordinador per tant podem dir que té molt desenvolupat la visió oulo-manual. Podem veure que el nen no tanca correctament el puny per a poder seleccionar millor les tecles. Domina l'hipertonia. Crec que aquest infant té de 9-11 mesos.

 En aquesta imatge veiem una nena que està ajupida per poder agafar una flor que hi ha al terra. L'està agafant amb la ma esquerra pertant la seva lateralitat crec que és homogènia ja que encara no ho a desenvolupat del tot. En el tema de l'equilibri podem dir que és dinànic, ja que manté una posició en equilibri.

Aquesta nena agafa la flor amb la mà i la mira amb els ulls per tant podem dir que té una coordinació visió-manual. Pel que fa a la prensió podrà fer la pinça inferior.

Aquesta nena té una edat aproximada de 12  mesos.

 En aquesta imatge podem veure un nen assegut en una cadira correctament i dibuixant alguna cosa damunt d'una taula per tant té un bpn equilibri ja que esta mig inclinat cap endavant per poder observar millor el que dibuixa. Pel que fa la seva lateralitat podem dir que agafa el llapis amb la ma dreta i que ja la té definida. Pel que fa la pinça pot fer els dos tipus de pinça ja que agafa correctament el llapis i amb l'altra ma podem veure com subjecta el full. Penso que el seu equilibri es molt bo ja que en aquesta imatge esta assegut correctament i sense ajuda (dinàmic).

Podria dir que aquest nen té uns 5-6 anys d'edat.

UF2 Activitat2. L'observació del moviment.

Aquest infant que està tombat damunt d'un llit crec que esta entre els 5 i 6 mesos d'edat perque el nen es toca els peus i sembla que se'ls vulgui possar a la boca ja que en aquesta edat tot s'ho possen a la boca. Esta estirat damunt d'una tovallola i axió hem dona a entendre que esta recient banyat. El nen es veu molt tranquil i mirant fixament a la càmera. No mostra ni alegria ni enfadament. Està en el periòde en el que el nen ja pot començar a agafar objectes amb les mans.

Aquest infant crec que podria estar als 10 mesos ja que gateja ell sol per casa sense ajuda de ningú i podem saber que ja sap coordinar les cames amb els braços. Estic molt segura de la seva coordinació ja que podem veure el braç dret amb la cama esquerra.

Aquesta nena crec que te uns 4-5 anys ja que menja sola sense ajuda de ningú i com podem veure la nena sembla que no vol mes pizza ja que es tapa l'ull com per dir que no en bui mes o que té son encara que no mostra ni enfadament ni alegria, crec que el que més mostra es rebuig pel menjar. També podem observar que la nena es seu sola a taula cosa que els nens de 4 anys ho fan sense cap tipus de problema.

En aquesta imatge podem veure dos nens asseguts al terra que mengent amb molt d'enfasis la cual cosa ens dona a entendre és que tinguin molta gana. El dos nens comparteixen els aliments i és miren mutuament. Penso que el nen de la dreta pot tindre uns 3 anys ja que el de l'esquerra és veu mes petit i li possaria una edat de 2 anyets. A més a més menjent tots sols sense cap mena d'ajuda. Imagina que el seu estat d'anum no es molt alegre degut a la seva qualitat de vida encara que en aquesta imatge poden estar molt contents ja que tenen menjar.

UF2 LOCOMOCIÓ GRUPAL

NADÓ:
El nadó pren la seva postura típica; torna el cap preferentment cap a un costat, tant cap per amunt com cap avall, i flexiona les extremitats cap al cos.
Estimulació: el cap del nadó és gran en proporció amb el cos, un quart de la longitud total aproximadament, i pesa molt, l'esquena i el coll no poden amb ella. Cal enfortir els músculs per que el coll es tibi posant-lo cap per avall dues o tres vegades al dia.

1er ANY DE VIDA

El mes destacat ha estat:
* 4-5-6 mesos: Estant situat en posició supina que s'impulsi activament agafant-se a les mans de l'examinador.
- Assenyala que el nen ja te mes desenvolupats els musculs i te força.

* 7-8-9 mesos: Deixant-lo assegut sobre una superficie llisa, que mantingui el cos dret més de deu segons sense ajudar-se de les mans.

48 setmanes: El nen camina repenjant-se als mobles. Camina cap endavant si li dones les dos mans. Assegut torç el tronc per agafar alguna cosa a la seva esquena sense perdre l'equilibri. Retira els objectes que es vençin amb facilitat.

3er Any de vida es:
Primer semestre:
* 24-30 mesos: Que realitzi l'acció d'enfilar. Enfila boles amb fil semirígid. Denota un gran nivell de motricitat fina, precisió coordinació..
* 24-30 mesos: Que realitzi satisfactoriament l'acció d'entomar. Que reculli amb les mans una pilota llençada cap a ell per l'educador situat a una distància no superior a un metre. Mostra l'adquisició de revlexes, coordinació vista-cos, capacitat de reacció..
Segon semestre:
* 30-36 mesos: Que fasi l'acció de cargolar. Que sapigui alliberar una femella de dintre d'una titja on està enroscada.
- Mostra molta motricitat fina y control dels moviments amb els dits, fent pinza i fent algo de força.

VIDEO: http://www.youtube.com/watch?v=P_bRbl27axI

UF2 Treball individual LOCOMOCIÓ

Recent Nascut: Adopta una postura típica. El cap sempre va cap al mateix costat i flexiona les extremitats cap al cos. Flexiona-li les cames amb suavitat al canviar-li el panyal per a superar la posició fetal.

4 setmanes: El coll  encara és débil, el csap se li cau si no li subjectes. Si el sentem manté el cap alt un moment. Cuant el nen estigui de boca a baix passa un objecte amb color per a que amb els seus ulls i el seu cap el segueixin. 

6 setmanes: El nen aixeca el cap 45 graus i si està assegut se li cau menys. Els genolls i les caderes van fortalitzant-se i ja no estàn tant flexionades. Quant el nen estigui estirat boca avall apropali un juguet d'un collor llamatiu per a que aixequi el cap per aveure'l.

24 setmanes: El nen en aquesta edat ja pot recolzar gran part del seu pes als braços. S'aixeca recolzan les mans i les aixeca per a que l'agafis als braços. És manté uns segons assegut a la cadira. Possar el nen a la falta i jugar al cavallet l'ajudarà a mantenir-se el seu propi pes cada vegada més.

48 setmanes: El nen camina arropenjant-se als mobles. Camina cap endavant si li dones les dos mans. Assegut torç el tronc per agafar alguna cosa a la seva esquena sense perdre l'equilibri. Retira els objectes que es vençins amb facilitat.

21 mesos:  El nen recull objectes del terra  sense caure's. Camina enrrere sense dificultats i puja escales amb els dos peus a l'esglaó, sense arropenjas. Ja juga al futbol. Al nen li agrade el que li fas i vol imitat. Aprofita cualsevol moment per ajudat a les feines diaries.

2 anys i mig: El nen es capaç de saltar amb  els dos peus al aire, caminar de puntetes, portar un objecte fràgil i subjectar a un germà petit a la falda. En aquesta edat li donarem un tricicle per a puja i impulsar amb els peus. Encara es petit per una bicicleta.